Un moment encara
i el tren de la vesprada
despareix com una cortina
però no t'amoïnes
no penses en el cos
plegada en la nit llarga
no penses en la bicicleta prima
en la matinada plena de desesperació
no penses en els gats escassos
arreu de l'herba humida de la matinada
no t'amoïnes
perquè al cabell encara tinc el caliu
del teu alè i la cambra encara
és plena de la teva veu
com un caragol de la mar.
Miriam Van Hee
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada